■ desbaratar

Etimologia: de baratar 1a font: s. XIII, Desclot
    verb
    1. transitiu Desfer, tirar per terra les coses encaminades a un fi. El mal temps ens ha desbaratat la sortida.
    2. pronominal Com s’ha desbaratat el temps!
    1. transitiu Produir greus trastorns en el funcionament d’un òrgan, etc. Els menjars forts desbaraten el fetge.
    2. pronominal Desbaratar-se el ventrell.
    1. transitiu Posar en confusió; derrotar. La cavalleria reial desbaratà la host enemiga.
    2. pronominal La tropa sarraïna es desbaratà.
  4. transitiu tecnologia Descompondre un mecanisme.