■ desarticular

Partició sil·làbica: des_ar_ti_cu_lar
Etimologia: de articular1
    verb
    1. transitiu Fer cessar d’estar articulat.
    2. transitiu especialment Fer sortir (un membre) de la seva articulació.
    3. pronominal Desarticular-se un os.
    4. transitiu tecnologia Separar les peces d’una màquina o d’un mecanisme.
  2. transitiu figuradament Desbaratar l’estructura, el funcionament o els plans d’una organització. La industrialització desarticula la societat tradicional. Desarticular un partit revolucionari, un complot.