■ desafiar

Partició sil·làbica: des_a_fi_ar
Etimologia: de des- i l’ant. afiar o afidar
    verb transitiu
    1. Excitar (algú) a un combat, a una lluita, a una competició. Jo defugia el combat, però ell em va desafiar. Desafiar a córrer, a saltar, a nedar, als escacs.
    2. per extensió Declarar a algú que hom no el creu capaç de fer una cosa. Et desafio que no ho endevines.
  2. Afrontar, no témer la lluita amb alguna cosa. Desafiar la tempestat, la fúria del vent. Desafiar la fortuna. Desafiar la mort.
  3. història del dret
    1. Manifestar, un vassall, enemistat (al seu senyor) o un senyor feudal (al seu vassall).
    2. Negar, el vassall, obediència (al senyor), o el senyor els furs i els privilegis (al vassall); trencar el pacte feudal.