■ deposar

Etimologia: calc del ll. deponĕre, íd. 1a font: 1385
    verb
  1. transitiu
    1. Desembarassar-se algú d’allò que porta posant-ho en un lloc. En arribar a casa, deposà tot seguit el farcell en una cadira.
    2. figuradament Abandonar (una actitud, una dignitat, etc.), despullar-se’n. Deposaran tota malícia per amor a Déu. Ha hagut de deposar el seu orgull.
    3. deposar la corona figuradament Renunciar a regnar.
    4. deposar les armes figuradament Cessar la lluita, el combat.
  2. transitiu Destituir, despullar (algú) d’una magistratura, d’una dignitat, d’un càrrec. Al capdavall, el dictador fou deposat.
  3. transitiu Davallar, portar de dalt a baix. Deposaren Jesús de la creu.
  4. transitiu
    1. Un líquid deixar caure al fons (les parts sòlides que té en suspensió). L’aigua d’aquest pou deposa calç.
    2. usat absolutament Aquest vi deposa.
  5. intransitiu defecar 2.
  6. dret
    1. transitiu Declarar en judici. Tots els testimonis deposaren falsedat.
    2. intransitiu Deposar a favor de l’acusat, contra l’acusat. Deposar davant el jutge.