■ demostratiu | demostrativa

Partició sil·làbica: de_mos_tra_tiu
Etimologia: del ll. demonstrativus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
  1. Que demostra o serveix per a demostrar.
  2. [abreviatura demostr.] gramàtica Dit de les formes pronominals, substantives, adjectives o adverbials, que designen una situació en l’espai o en el temps.