■ demà

Homòfon: damà
Etimologia: del ll. vg. de mane, ll. cl. cras de mane ‘demà de bon matí’, amb el primer element de l’expressió sobreentès més tard i amb generalització de sentit de la resta 1a font: s. XIV, Llull
  1. adverbi
    1. El dia que segueix immediatament el d’avui. Ho faré demà. Demà serà diumenge. Demà a la nit. De demà en vuit.
    2. per extensió En un temps futur indeterminat. Actualment sí, però demà qui sap.
    3. demà passat (o passat demà) El dia que fa dos després d’avui.
    4. demà passat l’altre (o demà passat no, l’altre) El dia que fa dos després de demà.
    5. demà que El dia (futur) que.
  2. masculí
    1. Futur, esdevenidor. Un poble que rebutja el seu passat, mal prepara el seu demà.
    2. no pensar en (o en el) demà No ésser previsor.