■ deliqüescent

Partició sil·làbica: de_li_qües_cent
Etimologia: del ll. deliquescens, -ntis, participi pres. de deliquescĕre ‘tornar-se líquid’ 1a font: 1839, DLab.
    adjectiu
    1. Que té la propietat de la deliqüescència.
    2. Que sofreix un procés de deliqüescència.
  2. figuradament Vague, difús, evanescent.