■ delícia

Partició sil·làbica: de_lí_ci_a
Etimologia: del ll. delĭcĭae, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Plaer intens i exquisit. Quina delícia, de sentir-lo a cantar!
  2. Allò que plau, que delecta. La nena, amb aquells ulls, és una delícia. El jardí de les delícies.