■ delfí

Compareu: dofí
Etimologia: del fr. dauphin, ll. vg. Dalfinus, ll. cl. Delphinus, ant. nom propi, esdevingut títol hereditari dels comtes del Delfinat i de l’Alvèrnia, adoptat més tard per la corona francesa
    masculí
  1. història
    1. Títol dels senyors del Delfinat del Vienès i del Delfinat d’Alvèrnia.
    2. Fill gran del rei de França.
  2. per extensió Hereu, parent o no, d’un cap d’estat o d’un magnat de les finances.