degollar

Accessory
Etimologia: del ll. decollare, íd., der. de cŏllum ‘coll’ 1a font: s. XIII
Body
    verb transitiu
    1. Tallar el coll (a una persona o a un animal).
    2. alimentació, indústries alimentàries Matar o sagnar (un animal de sang calenta) mitjançant la pràctica d’una punció o un tall que afecti un vas sanguini important, en general l’aorta, utilitzant un ganivet o degollador.
    3. tauromàquia Matar el toro mitjançant una estocada defectuosa dirigida al coll.
  1. enologia Canviar els taps de les ampolles de vi escumós a fi de poder separar el pòsit format mentre eren cap per avall en els pupitres de les caves.
  2. nàutica
    1. Esquinçar una vela intencionadament quan hi ha temporal a fi d’evitar un perill imminent.
    2. Detenir la cadena de l’àncora amb la guillotina.