■ deflagrar

Etimologia: del ll. deflagrare ‘cremar-se del tot’ 1a font: 1868, DLCo.
    verb química
  1. intransitiu
    1. Cremar, una substància, per deflagració.
    2. Explotar produint una ona de pressió que es propaga a velocitat subsònica.
  2. transitiu Fer deflagrar (una substància).