■ defensar

Etimologia: del ll. td. defensare, der. freqüentatiu del ll. defĕndĕre, íd. 1a font: c. 1100
    verb
  1. transitiu
    1. Ajudar (algú o alguna cosa) contra allò que l’ataca o amenaça de causar-li un dany qualsevol. Defensaren el fort cinquanta dies. Va defensar aquell home contra els qui volien agredir-lo.
    2. figuradament No fa sinó defensar els seus interessos. Hem de defensar els nostres drets.
  2. pronominal
    1. Repel·lir allò que ataca o amenaça de causar un dany qualsevol. Els soldats es defensaren com lleons.
    2. figuradament Hagué de defensar-se contra les calúmnies dels envejosos. No sabia com defensar-me d’aquelles crítiques.
  3. transitiu Sostenir la certesa, la justícia, etc., d’alguna cosa contra l’opinió, l’actitud, etc., d’altri. Defensar una causa, una opinió, una teoria.
  4. transitiu
    1. Protegir, posar (algú o alguna cosa) a l’abric d’allò que pot danyar-lo. La muntanya defensa el poble del vent del nord.
    2. figuradament Procureu de defensar-lo de les males companyies.
  5. dret
    1. transitiu Sostenir la defensa d’un acusat.
    2. transitiu Pledejar un advocat en interès del client.
    3. pronominal Al·legar raonaments a favor de la innocència pròpia.