■ decretal

Etimologia: del ll. decretalis, íd. 1a font: s. XIV, Jaume I
  1. adjectiu
    1. Que pertany a un decret.
    2. Que conté un decret.
  2. lletra decretal (o simplement decretal>f) dret canònic Constitució pontifícia redactada en forma de carta adreçada pel papa a una autoritat, però amb caràcter normatiu general, o bé per a una regió, un grup jeràrquic o un de religiós.
  3. femení plural dret canònic Llibre en què són recopilades les lletres decretals.