■ decantar1

Etimologia: der. del radical del ll. cantus (v. cantal1) 1a font: s. XV, Ausiàs
    verb
  1. transitiu
    1. Inclinar cap a un costat.
    2. especialment química i química industrial Separar un líquid del sòlid que porta suspès o bé separar dos líquids immiscibles de diferent densitat deixant el sistema en repòs i fent sobreeixir el líquid menys dens per les vores del recipient.
  2. transitiu
    1. Inclinar lleugerament un atuell. No decantis tant l’ampolla, que es vessarà el vi.
    2. per extensió Decantem l’escala, que recolzi contra la paret.
    1. transitiu Separar a un costat.
    2. transitiu figuradament Els plaers mundanals decanten de Déu.
    3. pronominal Decanta’t una mica, que fas nosa.
  4. figuradament
    1. transitiu Inclinar, fer tendir.
    2. pronominal Cap a quin partit us decanteu?


    5. Vegeu també:
    decantar2