■ dau

Partició sil·làbica: dau
Etimologia: del ll. *dadu, íd., d’origen incert, si bé sembla de procedència oriental (àr. dad ‘joc, dau’ o persa dad(a), dadan ‘joc, entreteniment’), portat a la Romània abans de la invasió àrab a la Península 1a font: s. XIII
    masculí
    1. Peça cúbica d’os, de vori o de fusta que porta marcat, mitjançant punts, un nombre diferent en cada cara, des de l’1 fins al 6, i serveix per a diferents jocs d’atzar. Jugar als daus.
    2. carregar els daus Fer-los falsos ficant un trosset de plom en un costat.
    3. dau fals (o carregat, o de milloria) Dau que té més pes en un costat i cau, per tant, més sovint per aquest costat.
    4. els daus ja estan tirats figuradament La sort ja està tirada.
    5. estar a un tomb de dau de perdre’s (o de guanyar-se) (una cosa) Estar a punt de perdre’s (o de guanyar-se).
    6. tirar el dau figuradament Resoldre una cosa definitivament, vencent la indecisió.
  2. per analogia
    1. Nom de diferents objectes la forma dels quals recorda la d’un dau.
    2. agricultura En un sistar o partidor, pedra que obstrueix parcialment la conducció de l’aigua de tal manera que deixa córrer només una part de l’aigua que duu la séquia.
    3. armament Cub petit de ferro que forma part de la càrrega de metralla de les peces d’artilleria.
    4. arquitectura Part cúbica d’un pedestal entre el sòcol i la cornisa.
    5. tecnologia Peça cúbica, generalment de bronze o de ferro, amb un forat cilíndric per un dels seus eixos, que serveix de coixinet fix per a suport d’arbres, guia de cordes en els bossells, etc.