■ darreria

Partició sil·làbica: dar_re_ri_a
Etimologia: de darrer 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Darrer període de la durada d’una cosa, fi. La darreria del món.
    2. a la darreria locució adverbial Cap a la fi. A la darreria de l’hivern.
    3. darreries de l’home cristianisme Destinacions finals de l’home: mort, judici, infern i glòria.
  2. antigament Part darrera d’una cosa.
  3. plural Plat darrer d’un àpat. De darreries hi ha crema.