■ dalla

Etimologia: d’origen incert, però probablement preromà, indoeuropeu 1a font: 1370
    femení
    1. agricultura Eina de dallar formada per una fulla de ferro puntuda amb tall per una vora, més llarga i menys corbada que la falç i fixada per un cap en un mànec llarg.
    2. figuradament La dalla com a emblema de la mort. Al capdavall a tots ens sega la mateixa dalla.
    3. per analogia oficis manuals Eina de forner que serveix per a remenar el caliu i estirar les brases cap a la boca del forn.
  2. per analogia oficis manuals Eina de boter emprada per a polir en la qual la fulla, corbada als extrems, i el mànec, rectilini, formen com una D allargada, i la fulla té el tall amb filet i en el costat que mira al mànec.