■ dàlia

Partició sil·làbica: dà_li_a
Etimologia: del ll. botànic dahlia, inspirat en el nom del botànic suec Dahl, que va importar la planta de Mèxic c. 1789 1a font: 1888, DLab.
    femení botànica i jardineria
  1. Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les compostes (Dahlia sp), de rizoma amb arrels tuberoses, de fruits en aquenis oblongs i de capítols florals terminals o axil·lars molt vistosos.
  2. Flor de la dàlia.