■ cursiu
| | cursiva

Partició sil·làbica: cur_siu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. cursus, -a, -um, participi del ll. currĕre ‘córrer’
  1. adjectiu i femení arts gràfiques
    1. Dit de l’escriptura manuscrita en la qual les lletres s’uneixen les unes amb les altres mitjançant prolongacions i nexes.
    2. Dit del caràcter d’impremta amb l’ull inclinat d’esquerra a dreta.
  2. femení paleografia Escriptura traçada ràpidament que es distingeix de la cal·ligràfica per certes formes simplificades degudes a la velocitat.
  3. adjectiu Ràpid i sovint superficial. Lectura cursiva d’un text.