■ curiós | curiosa

Partició sil·làbica: cu_ri_ós
Etimologia: del ll. curiosus, -a, -um ‘que té cura, interès; curós’ 1a font: s. XIV
    adjectiu
  1. Que s’interessa a veure, a conèixer, especialment que cerca de saber allò que no li hauria d’importar. Tenim uns veïns molt curiosos.
  2. Interessant de veure, de conèixer. Un espectacle curiós.
  3. Net, polit.