■ curial

Partició sil·làbica: cu_ri_al
Etimologia: del ll. curiālis, íd. 1a font: c. 1380, Pere III
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la cúria, especialment a la romana.
  2. adjectiu antigament Cortès.
  3. masculí i femení Persona que per la seva professió intervé en l’administració de justícia.
  4. masculí història Al Baix Imperi, decurió.