Accessory
Etimologia: del ll. culminare, íd., der. de culmen, -ĭnis ‘cim’
Body
-
verb
- intransitiu Una cosa atènyer el punt més alt en grandària, en força, en poder, en rang, etc. El regnat de Jaume I culminà amb la conquesta de Mallorca i València. Tot el procés de renovació culminà amb l’elecció del nou president.
- transitiu Acabar satisfactòriament. Amb això he culminat la meva obra.