■ cullera

Homòfon: collera
Etimologia: del ll. cochlearia, íd., pl. del n. cl. cochlear, íd. der. de cochlea ‘cargol, petxina’ 1a font: 1064
    femení
  1. Estri de metall, de fusta, etc., que té la forma d’una petita pala amb la fulla concavada i ordinàriament de forma oval i que serveix per a prendre una porció del contingut d’un recipient i transportar-la a un altre recipient o portar-la a la boca.
  2. per extensió
    1. Nom de diferents estris comparables a una cullera per la forma i l’aplicació.
    2. fusteria Eina semblant a una barrina que té la punta en forma de paleta còncava de vores tallants, emprada pels esclopers per a buidar l’esclop.
    3. hidràulica Cadascuna de les paletes en forma de doble cullera i amb una aresta central que porta la roda d’una turbina d’acció i que rep directament el doll d’aigua.
    4. metal·lúrgia Recipient troncocònic o cilíndric de planxa recobert de material refractari que serveix per a transportar la fosa del gresol als motlles o al forn de tractament o d’aliatge.
    5. obres públiques En les màquines excavadores carregadores, accessori metàl·lic en forma de recipient còncau obert, reforçat de vegades amb unes pues a la part frontal, emprat principalment per a treballs d’excavació i de moviments de terra.
    6. oficis manuals Nom de diverses eines que serveixen per a agafar o transportar líquids i substàncies pastoses.
    7. pesca Estri de pescar que consisteix en un mànec llarg de fusta al cap del qual hi ha dos ferros que formen forca i que sostenen una bossa de xarxa.
  3. ornitologia Ànec cullerot o paleter.
  4. pintura En pintura industrial i decorativa, petita clapa que ha restat sense pintar per oblit.