■ cuitar

Partició sil·làbica: cui_tar
Etimologia: probablement ll. vg. *cōctāre, der. freqüentatiu del ll. cōgĕre ‘forçar, obligar’, participi coctus, forma vg. per la cl. coactus 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. intransitiu
    1. No perdre temps en fer una cosa, fer-la de pressa, donar-se pressa. Cuita a vestir-te, que ja arriben els convidats. Cuitem, que ja ha començat!
    2. cuita! Expressió emprada per a recomanar pressa. Cuita, que farem tard!
  2. transitiu Instar vivament. El van cuitar a resoldre la qüestió.
  3. cuitar camí Avançar camí.
  4. cuitar el pas Caminar més ràpidament.