■ cuit | cuita

Partició sil·làbica: cuit
Etimologia: de coure2
  1. adjectiu
    1. Dit de la substància preparada o profundament modificada per l’acció del foc.
    2. figuradament Fatigat en extrem d’alguna cosa que molesta, que irrita, que dona maldecaps, disgusts, etc.
    3. estar cuit (o ben cuit) figuradament Estar llest. Si no estudies, estàs cuit!
    4. no n’hi ha de cuits Expressió emprada per a negar a algú allò que demana.
  2. femení
    1. Cocció, preparació o transformació de certes substàncies per l’acció del foc. La cuita de la porcellana.
    2. Porció d’una substància que es cou d’una vegada.