■ crític | crítica

Etimologia: del ll. criticus, -a, -um, íd. 1a font: 1460, Roig
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la crisi.
    2. figuradament Greu, transcendental, que decideix la sort d’algú o d’alguna cosa. Un moment crític.
    3. edat crítica medicina Època en què es produeix el climateri.
  2. adjectiu física
    1. Dit de les condicions que determinen un canvi en el desenvolupament d’un fenomen o en les propietats d’un cos.
    2. punt crític química física Temperatura crítica.
  3. adjectiu Relatiu o pertanyent a la crítica. Sentit crític. Edició crítica. Notes crítiques.
  4. masculí i femení
    1. Persona que expressa la seva opinió raonada sobre una obra jutjant-ne el valor, les qualitats i els defectes.
    2. Persona que exerceix la crítica literària, artística, cinematogràfica, etc.
  5. adjectiu Que critica, que fa notar els defectes d’una persona o d’una cosa.
  6. femení
    1. Acció de criticar;
    2. l’efecte.
    3. crítica textual filologia i història Part de la ciència filologicohistòrica que cerca la reconstrucció metòdica de texts segons l’original més probable.
  7. femení filosofia Disciplina que té per objecte discernir la natura, les condicions de possibilitat, els límits i els pressupòsits del coneixement humà.