■ crisma

Etimologia: del ll. ecl. chrisma, -ătis, i aquest, del gr. khrĩsma ‘unció’ 1a font: s. XIII
  1. masculí o femení litúrgia Oli barrejat amb bàlsam consagrat pel bisbe en una missa peculiar del Dijous Sant i emprat en alguns sagraments (baptisme i confirmació) i en les benediccions de consagració (altars, temples, etc.).
  2. femení figuradament
    1. Cap. Li va rompre la crisma.
    2. Seny. Li ha fet perdre la crisma.