■ creixen

Partició sil·làbica: crei_xen
Etimologia: d’origen incert, probablement d’una base preromana centreeuropea *krassiono-, kressione, difícil de precisar 1a font: c. 1500
    masculí botànica
  1. Planta perenne de la família de les crucíferes (Nasturtium officinale), de flors blanques arranjades en raïms i fruits en síliqua.
  2. creixen bord Planta herbàcia de la família de les umbel·líferes (Apium nodiflorum), de fulles pinnaticompostes i de flors disposades en umbel·la.
  3. creixen d’Amèrica Barbàrea.
  4. creixen de cavall Verònica becabunga.