■ cràter

Etimologia: del ll. crater, -ĕris, i aquest del gr. kratḗr, -ē͂ros ‘vas ample per a mesclar vi amb aigua’, der. de keránnymi ‘mesclar’ 1a font: 1839, DLab.
    masculí geomorfologia
    1. En els volcans, punt per on surten els materials eruptius a la superfície.
    2. Boca d’un guèiser, d’un volcà de fang, d’una font termal, etc.
  2. Depressió circular formada en la superfície d’un cos celeste per l’impacte d’un altre cos celeste, generalment un meteorit o un cometa.
  3. cràter lunar impròpiament Circ lunar.