■ crac

Etimologia: d’origen onomatopeic, com altres mots semblants amb una altra vocal radical, crec, croc; els sentits de ‘persona que destaca’ i ‘droga’, a través de l’angl. crack, de la mateixa etimologia 1a font: 1710
    masculí
  1. Onomatopeia per a representar el soroll sec que fa una cosa que es trenca. Heu sentit el crac de la pota de la taula?
  2. figuradament Fallida d’una casa o d’una empresa comercial. El crac de la banca.
  3. Persona d’una escassa vàlua.
  4. Persona que destaca molt en la seva especialitat. És un crac del futbol, de les finances.
  5. farmàcia, indústria farmacèutica i toxicologia En l’argot de la droga, derivat de la cocaïna, en forma de cristalls i violentament tòxic, per a ésser fumat.