■ covard | covarda

Etimologia: del fr. ant. coart (actual couard), der. de coe (actual queue) ‘cua’, en el sentit que el covard gira cua per fugir 1a font: s. XIV, Eiximenis
  1. adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que té por del perill. És un covard. No ens mostrem tan covards.
  2. adjectiu Propi de la persona que té por del perill. Actes covards.
  3. adjectiu heràldica Dit de tot animal pintat amb la cua entre cames.