■ cosí | cosina

Homòfon: cosir
Etimologia: del ll. consobrinus primus ‘cosí primer’ per una alteració fonètica complexa: cosob(r)inprimu, cosuinprimu, cosinprim, cosin, quan cosí prim alternà amb cosí segon 1a font: 1034
    masculí i femení
    1. Fill o filla d’un oncle o d’una tia. Som cosins: sa mare era germana del meu pare.
    2. cosí germà Cosí. Vaig anar a casa de la meva cosina germana.
  2. cosí prim (o segon) per extensió Fill d’un cosí o d’una cosina del pare o de la mare.