■ cortesia

Partició sil·làbica: cor_te_si_a
Etimologia: de cortès 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Qualitat de cortès. Una carta plena de cortesia.
  2. Demostració d’urbanitat extrema, especialment salutació inclinant el cos, llevant-se el capell, etc.