■ correlació

Partició sil·làbica: cor_re_la_ci_ó
Etimologia: del b. ll. correlatio, -ōnis, íd. 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. Relació entre dues accions, fenòmens o sèries quan es desenvolupen en el mateix sentit o en sentit contrari, talment que l’augment de l’un correspon a l’augment o a la minva de l’altre. Les xifres d’aquesta columna no serven correlació amb les de l’altra.
  2. estadística Grau d’interdependència entre diverses variables o entre diferents conjunts de nombres.
  3. estratigrafia Relació equivalent entre els estrats, basada en la composició petrogràfica i la posició estratigràfica d’una unitat i en l’existència de fòssils correlatius.
  4. fonètica, fonologia Relació de dues o més entitats fonemàtiques (dites correlats), en funció d’un determinat tret pertinent. Correlació melòdica, de timbre, de sonoritat.
  5. gramàtica Interrelació de condicionament entre dos o més elements d’una oració (dits correlatius) o entre els temps verbals en oracions compostes.