■ correcció

Partició sil·làbica: cor_rec_ci_ó
Etimologia: del ll. correctio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Acció de corregir.
    1. Acció de corregir un escrit o un imprès substituint-ne les lletres, els mots, etc., en què hi ha errors materials o que per altres raons hom vol canviar, per unes altres lletres, uns altres mots, etc.
    2. Canvi resultant d’haver corregit un text.
    3. Proposta d’un especialista per a millorar un text antic corromput.
    4. correcció de proves Correcció feta generalment per l’autor o un corrector sobre proves d’impremta (galerades i compaginades) mitjançant crides al marge amb signes convencionals.
    5. correcció d’estil Correcció feta sobre l’original d’un text per tal d’evitar-hi repeticions innecessàries, de donar-li forma literària, etc.
    6. correcció tipogràfica Acció de substituir les lletres (en la composició a mà o en la monotip) o les ratlles (en la linotip) objecte d’una correcció.
  3. Qualitat de correcte. La correcció del seu estil. Escriure amb correcció.
  4. nàutica Xifra variable que, sumada algèbricament a l’altura observada del Sol, a l’hora del cronòmetre o el rumb, serveix per a calcular exactament la situació del vaixell.