■ coronel | coronela

Etimologia: de l’it. colonnello, ant. ‘columna de tropes, regiment’, que designà després l’oficial que la manava, der. del ll. columna, íd.; del cat. passà al cast., com ho mostra la igualtat de terminació 1a font: 1511
  1. organització militar i història
    1. masculí i femení Cap o oficial superior que té el grau més elevat en els exèrcits de terra i aire, per sobre del tinent coronel.
    2. masculí Als segles XVII i XVIII, a Barcelona, i durant la guerra de Successió també a Palma de Mallorca, cap de la host ciutadana anomenada la Coronela.
  2. femení [en desús] Muller d’un coronel.
  3. femení història Força armada, provinent de l’antiga host i dissolta pels borbònics, que Barcelona posava en peu de guerra per a la seva defensa, formada per individus dels gremis i comandada per un coronel, que era el conseller en cap de la ciutat.