■ coriandre

Partició sil·làbica: co_ri_an_dre
Etimologia: del ll. coriandrum, i aquest, del gr. koríandron, íd. 1a font: s. XV, Cauliach
masculí botànica Planta herbàcia anual de la família de les umbel·líferes (Coriandrum sativum), de fulles compostes, de flors blanques disposades en umbel·les i de fruits aromàtics emprats com a condiment.