■ corcar

Etimologia: d’origen incert (com corcó o corc, que sembla der. del primer o del segon), podria ser preromà, relacionat potser amb el ll. corgus, nom d’un animal minúscul 1a font: s. XIII
    verb
  1. transitiu Rosegar el corc (la fusta, els grans, etc.). Els tèrmits han corcat l’armari de fusta.
  2. pronominal
    1. Ésser rosegat pel corc. Corcar-se la fusta, l’arròs.
    2. odontologia Cariar-se. Se’m corca un queixal. Una dent corcada.