■ copsar

Etimologia: d’origen incert, podria tractar-se d’un ll. vg. *cupessare, resultat de l’encreuament entre cuperare ‘agafar, prendre, collir’ i el ll. capessĕre ‘empunyar, aferrar’ 1a font: c. 1390, Torcimany
    verb transitiu
  1. Agafar, atrapar, al vol. Copsar la pilota. Copsar una papallona.
  2. figuradament Aconseguir alguna cosa d’una manera ràpida i inesperada. Copsar un càrrec.
  3. figuradament Entendre. Copsar el sentit d’una paraula, la significació d’un acte.