■ cop2

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia cóp]

Pronúncia: kóp
Etimologia: probablement del gr. kólpos ‘clot de la falda, sina’; en l’accepció de ‘objecte prominent (vegetal o topogràfic)’, pot ser una masculinització de copa 1a font: 1324
    masculí
    1. antigament Copa gran o pica.
    2. metrologia Antiga mesura de capacitat per als àrids, dividida en dos picotins, vint-i-quatrena part de la quartera.
    3. cop fruiter metrologia Antiga mesura per a fruita de clofolla (avellanes, nous, castanyes, pinyons, etc.).
    4. dret dels cops Del segle XII al XIX, impost de mesuratge cobrat a Barcelona sobre el blat i tota mena de gra i de farina que hom entrava a la ciutat.
  2. borralló 2.
  3. armament Copa.
  4. botànica
    1. Cor del cabdell de les cols.
    2. Part superior del tronc d’un arbre, de la qual arrenquen les branques.
  5. pesca Part de la majoria dels arts d’encerclament i d’arrossegament, i en general dels arts que no mallen peix, on resta concentrada la captura.
  6. indústria tèxtil Floc de qualsevol fibra tèxtil ja neta i pentinada que antigament era posat a la filosa per filar-lo.


    7. Vegeu també:
    cop1