■ conya

Etimologia: de cony 1a font: 1912
    femení vulgarment
  1. Burla, befa.
  2. Murga. Quina conya!
  3. de conya De broma, no seriosament.
  4. de conya irònicament
    1. locució adjectiva Molt bo, que està molt bé. Un dinar de conya. Un pis de conya.
    2. locució adverbial Molt bé. Ho hem passat de conya.