■ convers
| | conversa

Etimologia: del ll. conversus, -a, -um, part. de convertĕre ‘convertir’ 1a font: 1391
  1. adjectiu i masculí i femení Dit del convertit d’una religió a una altra, especialment dels musulmans i dels jueus convertits al cristianisme.
  2. masculí i femení història eclesiàstica
    1. A l’alta edat mitjana, persona adulta que adoptava la vida monàstica.
    2. En un orde o una congregació religiosa profés sense vots solemnes, anomenat també llec.