■ convencional

Partició sil·làbica: con_ven_ci_o_nal
Etimologia: del ll. conventionalis, íd. 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu
    1. Establert per una convinença. Clàusula convencional.
    2. Que segueix les convencions (els models tradicionals, les regles establertes, els principis acceptats, etc.) quant a la tècnica, la concepció, etc.
  2. masculí i femení
    1. Individu d’una convenció.
    2. especialment història Membre de la Convenció Nacional francesa de la fi del segle XVIII.