■ convenció

Partició sil·làbica: con_ven_ci_ó
Etimologia: del ll. conventio, -ōnis ‘reunió; convinença’ 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    femení
    1. Convinença.
    2. especialment dret civil Negoci jurídic bilateral de natura patrimonial o d’altra mena.
    3. dret internacional Nom genèric amb què són comunament coneguts els actes jurídics internacionals, entre dos o més estats, que estableixen acords sobre temes jurídics o que regulen importants interessos col·lectius.
    4. Allò (costum, opinió, regla, etc.) que és establert per acord exprés o tàcit entre els homes, costum arbitrari. Les convencions socials. Fer una cosa per pura convenció.
    1. ciències polítiques Assemblea nacional reunida extraordinàriament per elaborar una constitució o modificar-la.
    2. per extensió ciències polítiques Congrés d’un partit polític.
    3. per extensió Reunió de persones d’una mateixa professió o de quadres d’una empresa per a tractar d’afers professionals.