■ contraatac

Partició sil·làbica: con_tra_a_tac
Etimologia: de contraatacar
    masculí
  1. tàctica
    1. Reacció ofensiva ràpida i per sorpresa per a expulsar l’enemic del terreny ocupat i recuperar la posició momentàniament perduda.
    2. plural Línia fortificada que els assetjats oposen als atacs dels assetjants.
  2. esports Reacció ofensiva ràpida d’un esportista o un equip davant de l’atac del contrari, obligant-lo a defensar-se abans que es pugui organitzar.