■ contingent

Etimologia: del ll. contingens, -ntis, participi pres. de contingĕre ‘tocar, arribar a tocar’, der. de tangĕre ‘tocar’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. Que pot esdevenir-se o no esdevenir-se; eventual. Circumstàncies contingents.
    2. filosofia Dit d’allò que pot ésser o no ésser (oposat a necessari).
  2. masculí ciències militars
    1. Porció o part que aporta a una acció solidària cadascun dels qui hi intervenen. Acudiren els contingents de tropes dels aliats.
    2. Conjunt de joves cridats el mateix dia al servei militar.
  3. masculí economia El que és determinat per contingentació.