■ content
| | contenta

Etimologia: del ll. contentus, -a, -um ‘contingut, satisfet, content’, participi de continēre ‘contenir’ 1a font: s. XIV
    adjectiu
  1. Que no desitja res més del que té, res més de part d’algú o d’alguna cosa; satisfet. No està mai content. Està molt content del seu treball.
  2. Granment satisfet; alegre.