■ contemplar

Etimologia: del ll. contemplari, íd., der. de templum ‘lloc fàcilment visible de tot arreu o des d’on es pot veure tot’, cosa que explicaria el significat del verb, o també del sentit d’observar i meditar amb profunditat religiosa 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
    1. Esguardar atentament absorbint-se en la vista de l’objecte. Contemplar els estels. Contemplar una imatge.
    2. religió Meditar. Contemplem aquest misteri.
  2. Donar a algú tots els gusts, totes les satisfaccions. Viu allí contemplat de tothom.