■ contagiar

Partició sil·làbica: con_ta_gi_ar
Etimologia: de contagi 1a font: 1839, DLab.
    verb
  1. transitiu
    1. Transmetre per contagi. El pare contagià el refredat al fill. M’ha contagiat la veïna.
    2. figuradament Contagiar un vici.
  2. pronominal
    1. Transmetre’s per contagi. La grip es contagia.
    2. Esdevenir malalt per contagi. S’ha contagiat del virus i ha d’estar en quarantena.
    3. figuradament L’entusiasme es contagià a tota la comunitat.