■ contacte

Etimologia: del ll. contactus, -us, íd., der. de contingĕre ‘tocar, arribar a tocar’, der. de tangĕre ‘tocar’ 1a font: 1839, DLab.
    masculí
    1. Fet de tocar-se dos cossos, de tenir un punt comú o uns quants. Evitar el contacte amb el malalt. Posar en contacte dues coses. Estar, trobar-se, en contacte.
    2. astronomia Instant en el qual el punt lluminós de l’astre que s’eclipsa entra al con d’ombra del cos que eclipsa o en surt.
    3. tenir punts de contacte figuradament Tenir alguna cosa en comú dues persones o dues coses.
    1. figuradament Relació directa. Els funcionaris que estan en contacte amb el públic.
    2. Comunicació. Estem en contacte permanent. Posar-se en contacte dues persones. Prendre contacte amb algú.
  3. Persona que fa de pont per a obtenir alguna cosa altrament inaccessible.
    1. electricitat Condició de dos cossos conductors que es toquen a fi d’establir el pas d’un corrent elèctric de l’un a l’altre.
    2. electrotècnia Peça conductora destinada a establir un contacte amb un altra de semblant a fi de produir el tancament o l’obertura d’un circuit elèctric.
  5. estratigrafia Superfície plana que separa dues masses contigües de roca.
  6. ferrocarrils Peça metàl·lica llarguera col·locada entre els carrils i connectada amb els senyals d’una instal·lació de blocatge que, amb el pas d’una locomotora, acciona un dispositiu sonor d’aquesta quan la via és ocupada.
  7. fotografia Còpia de les mateixes dimensions que el negatiu, realitzada posant en contacte, durant l’exposició, el paper amb el negatiu original.